...where the streets have no name...

divendres, de desembre 31, 2004

Feliç any 2005!

Estem a 31 de Desembre i suposo toca fer una mica de balanç de l'any i plantejar-se uns propòsits per l'any que vé.

Doncs bé, aquest 2004, tot i començar molt bé i que semblava tenir molt bones expectatives, finalment no les ha complert, sinó que més aviat el contrari. Tot i això aquest 2004 m'ha donat un Sant Jordi meravellós, un Carnaval molt divertit, un Sant Joan molt diferent als anteriors, un 3 d'agost peculiar, un aniversari decepcionant, unes nits de 10 de juny i 30 de desembre inoblidables, un munt de festes de la facultat irrepetibles i, sobretot, el millor estiu de la meva vida, el qual m'ha permès conèixer moltes ciutats i ambients diferents, des d'Escòcia a Suïssa, passant per Praga i Copenhaguen, entre d'altres, i òbviament, repetint París. Aquest any també m'ha servit per conèixer millor gent que no coneixia o que pensava que coneixia i m'ha fet veure que no eren com em pensava.

Per tot això, i oblidant potser els últims dos mesos, puc dir que el balanç de l'any és positiu. Però en aquest balanç, haig de dir, que si una cosa he après és que és millor una taula amb 5 potes que un taula amb una única pota.

Però ara toca plantejar-se l'any nou, i aquests són els meus propòsits:

- Aprendre a diferenciar la veritat de la mentida; és a dir, no suposar que tot ha de ser veritat.

- Prendre'm les coses amb més ganes, les que calgui, i les que no, amb més calma.

- No deixar escapar oportunitats.

- Passar més temps amb aquells amb qui no n'he passat tant.

- Intentar fer feliç a la gent en comptes de provocar mals de cap.

- Fer les coses bé.

- Viatjar més.

- Esquiar molt.

- Començar a estudiar.

Bé, suposo que com cada any no aconseguiré complir cap dels objectius proposats pel nou any, però que no sigui dit que no ho he intentat.

A menys de 5 hores per acabar aquest 2004, només em queda desitjar-vos a tots


FELIÇ ANY NOU!

dissabte, de desembre 25, 2004

Christmas Time

We waited all through the year
for the day to appear
when we could be together in harmony

You know the time will come
peace on earth for everyone
and we can live forever in a world where we are free
let it shine for you and me

There's something about Christmas time
something about Christmas time
that makes you wish it was Christmas everyday

To see the joy in the children's eyes
the way that the old folks smiles
says that Christmas will never go away

We're all as one tonight
makes no difference if you're black or white
'cuase we can sing together in harmony

I know it's not too late
the world would be a better place
if we can keep the spirit more than one day in the year
send a message loud and clear

There's something about Christmas time
something about Christmas time
that makes you wish it was Christmas everyday

To see the joy in the children's eyes
the way that the old folks smiles
says that Christmas will never go away

It's the time of year when everyone's together
we'll celebrate here on Christmas day
when the ones you loves are there
you can feel the magic in the air
you know it's everywhere

There's something about Christmas time
something about Christmas time
that makes you wish it was Christmas everyday

To see the joy in the children's eyes
the way that the old folks smiles
says that Christmas will never go away


BON NADAL!!!

dilluns, de desembre 20, 2004

Singing in the rain...



Precisament avui que havia decidit anar a donar una volta per Barcelona s'ha de posar a ploure. I això que no havia avisat. De fet, jo anava tan tranquil abans d'entrar al Corte Inglés de Portal de l'Àngel; he entrat, he mirat, no he vist res (per variar...) i em disposava a sortir quan he vist un munt de gent aturada a la porta. Jo no sabia què passava, i com que tampoc m'interessava gaire, tot decidit he creuat la massa de gent i quan he arribat a la porta em trobo amb una cortina d'aigua davant meu.

Després d'esperar durant uns minuts a que la pluja es calmés i no veure cap intent de fer-ho, sinó més aviat tot el contrari ja que s'han apagat alguns dels llums de Nadal del carrer, m'he plantejat que quan marxés de Barcelona ja aniria cap a casa i allà ja em podria canviar i fer tot el que volgués, així que no passava res si em mullava...

Total, que tot decidit he començat a caminar sota la pluja direcció a l'Abacus (Ausiàs Marc amb Bruc), cantant la mateixa cançó que duia cantant tot el dia, 'True Colors'. Al arribar a l'Abacus (on tampoc he trobat res...) he anat cap a la llibreria del carrer Pelai, però ara ja plovia força menys, així que no m'he mullat tant, tot i que més ja era difícil.

Finalment, quan he sortit de la llibreria i he anat a agafar l'autobús, ja no plovia, però desafortunadament, mentre esperava a un semàfor per creuar, he vist passar el bus per davant meu. Sort n'he tingut de que quan plou el trànsit és un merder, i clar, el bus estava parat perquè no podia avançar i al final l'he pogut atrapar.

Ja només quedava la pitjor part, aguantar una hora de bus un dia de pluja. Òbviament, com qualsevol altre dia de pluja, pujar al bus era insoportable per la calor que hi fa allà dins, així que només pujar i notar la calefacció he decidit que em posaria a dormir, i que per si un cas me'n anava al final, no fos cas que al conductor li donés per cantar el 'vivir así es morir de amor' com em va passar ahir! (Quina risa...!). 3/4 d'hora més tard, quan m'he despertat, ja gairebé estava a casa i ja no plovia gens, però incomprensiblement, m'estava morint de FRED!!! (potser perquè m'havia tret la bufanda, la jaqueta i el jersei, però segueixo sense entendre com podia fer fred a l'autobús un dia de pluja...).

En conclusió, avui ha estat un dia extrany acompanyat d'una cançó molt maca:

You with your sad eyes
Don't be discouraged
Oh I realize
It's hard to take courage
In a world full of people
You can lose sight of it all
And the darkness, inside you
Can make you feel so small

But I see your true colors
Shining through
I see your true colors
And that's why I love you
So don't be afraid to let them show
Your true colors
True colors are beautiful,
Like a rainbow

Show me a smile then,
Don't be unhappy, can't remember
When I last saw you laughing
If this world makes you crazy
And you've taken all you can bear
You call me up
Because you know I'll be there

And I'll see your true colors
Shining through
I see your true colors
And that's why I love you
So don't be afraid to let them show
You true colors
True colors are beautiful,
Like a rainbow

[...]

So sad eyes
Discouraged now
Realize

When this world makes you crazy
And you've taken all you can bear
You call me up
Because you know I'll be there

And I'll see your true colors
Shining through
I see your true colors
And that's why I love you
So don't be afraid to let them show
Your true colors
True colors, true colors

Cos there's a shining through
I see your true colors
And that's why I love you
So don't be afraid to let them show
Your true colors, true colors
True colors, are beautiful,
Beautiful, like a rainbow


diumenge, de desembre 19, 2004

I tu què tries?



dimarts, de desembre 14, 2004

Amb 19 anys...

Bé, després de passar un aniversari més, només em queda dir una cosa: gràcies a tots.

Gràcies per la foca.
Gràcies per L'idiota.
Gràcies per Siddhartha.
Gràcies per
Queen.
Gràcies per un cd sense tapa.
Gràcies per Dublineses.
Gràcies pels escrits.
Gràcies pels sopars.
Gràcies per The Gold Rush.
Gràcies per un somriure.
Gràcies per una mirada.
Gràcies per venir.
Gràcies per estar.
Però sobretot, gràcies per posar una mica de llum on no n'hi havia.

En definitiva, gràcies pel què podia ser, i va ser, 'un gran día'.




Per acabar, deixo una cançó del Bruce Springsteen, The River, per la qual porto molt de temps esperant que el meu dinovè aniversari no fós com aquest...


I come from down in the valley where mister when you're young
They bring you up to do like your daddy done
Me and Mery we met in high school when she was just seventeen
We'd ride out if this valley down to where the fields were green

We'd go down to the river
And into the river we'd dive
Oh down to the river we'd ride

Then I got Mary pregnant and man that was all she wrote
And for my nineteen birthday I got a union card and a wedding coat
We went down to the courthouse and the judge put it all to rest
No wedding day smiles no walk down the aisle
No flowers no wedding dress
That night we went down to the river
And into the river we'd dive
Oh down to the river we did ride

I got q job working construction for the johnstown company
But lately there ain't been much work on account of the economy
Now all them things that seemed so important
Well mister they vanished right into the air
Now I just act like I don't remember, Mary acts like she don't care
But I remember us riding in my brother's car
Her body tan and wet down at the reservoir
At night on them banks I'd lie awake
And pull her close just to feel each breath she'd take
Now those memories come back to haunt me, they haunt me like a curse
Is a dream a lie if it don't come true
Or is it something worse that sends me
Down to the river, though I know the river is dry
That sends me down to the river

Down to the river, my baby and I
Oh down to the river we ride

diumenge, de desembre 12, 2004

Hoy puede ser un gran día

Hoy puede ser un gran día,
plantéatelo así,
aprovecharlo o que pase de largo
depende en parte de tí.

Dale el día libre a la experiencia
para comenzar,
y recíbelo como si fuera
fiesta de guardar.

No consientas que se esfume,
asómate y consume
la vida a granel.
Hoy puede ser un gran día,
duro con él.

Hoy puede ser un gran día
donde todo está por descubrir,
si lo empleas como el último
que te toca vivir.

Saca de paseo a tus instintos
y ventílalos al sol,
y no sodifiques los placeres;
si puedes, derróchalos.

Si la rutina te aplasta
dile que ya basta
de mediocridad.
Hoy puede ser un gran día,
date una oportunidad.

Hoy puede ser un gran día
imposible de recuperar,
un ejemplar único.
No lo dejes escapar.

Que todo cuanto te rodea
lo han puesto por tí.
No lo mires desde la ventana
y siéntate al festín.

Pelea por lo que quieres
y no desesperes
si algo no anda bien.
Hoy puede ser un gran día
y mañana también...


J.M.Serrat

dijous, de desembre 09, 2004

Bona nit

A tots els que en aquests 19 anys en algún moment vau estar, a tots els que en algún moment heu estat, a tots els que en algún moment haguéssiu estat, i a tots els que en algún moment hauríeu estat; dos coses:


Gràcies i Bon Viatge

Adéu