...where the streets have no name...

diumenge, de febrer 27, 2005

a ... de / de ... a



14 de juliol de 2004. Berlín. Pergamon Museum.

Altar de Zeus a Pèrgam o Altar de Pèrgam a Zeus??

Doncs la veritat, no ho sé. I tampoc m'importa gaire. Aquell dia, el Joan deia que era d'una manera i jo que era de l'altra. No recordo qui deia blanc ni qui deia negre, però sí que cap dels dos cedia el més mínim en el seu convenciment, com és molt normal en nosaltres.

Aquest problema ens va portar a discutir durant una estona, i tot i que no ho recordo, suposo que vam acabar dient que ja ho miraríem al tornar, i cadascú va seguir pensant que tenia raó. Òbviament, al tornar, no ho vam mirar.

D'aquell dia, no vaig aprendre'n com s'havia de dir correctament el nom de l'altar, ni que m'hagués hagut d'enrecordar de mirar-ho al tornar. El que he après d'aquell dia, i de totes les situacions com aquesta que hi ha hagut, és que hi ha coses més importants que tenir raó en una simple, o no tan simple, discusió.

Ara, 19 anys després de la primera discusió amb la llevadora que em va treure de la panxa de la meva mare, quan miro endarrera i veig el munt de petites i grans discusions que hi ha hagut amb tanta i tanta gent, i que tot i això les repercusions de la majoria han estat inapreciables; ara és quan em sento feliç de tenir la gent que tinc al voltant i saber que per més adversitats que vinguin, hi haurà gent a qui seguiré tenint al meu costat.

Crec que no hi ha sensació més recomfortant que aquesta, així que, com que demanar és gratis, jo demano no deixar-la de tenir mai!