Ahir vaig poder tornar a gaudir en primera persona de com de meravellosa pot arribar a ser la RENFE. Tot i les deficiències de la 'fiable' companyia, no em puc queixar del viatge, perquè va ser d'allò més entretingut. Així que intentaré reproduir-ho de la manera més fidel a la realitat:
La història comença ahir divendres cap a quarts de 7 de la tarda que jo vaig sortir de casa en direcció a Segur de Calafell. Com és lògic vaig anar fins a Sants, amb la intenció d'agafar allà la línia 2 de rodalies amb direcció Sant Vicenç de Calders, fins a Segur.
Doncs bé, només amb el quart d'hora que tenia fins a Sants, ja va començar bé la cosa, perquè a Cornellà va arribar al vagó on estava jo una noia que va trucar a la policia per explicar-li que estava fugint de la seva ex-parella a la qual havia denunciat i estaven en tràmits de separació. Es va passar tota l'estona fins que jo vaig baixar a Sants explicant-li a la policia en quin tren anava i tot perquè l'esperessin a Plaça Catalunya i l'escortessin, idesprés parlant amb el seu pare i dient-li que la perseguien l'ex, la mare de l'ex, una tieta de l'ex, i no sé quants amics de l'ex... I ja em veieu a mi, patint fins que vaig baixar a Sants, per si arribava de cop tot el clan i muntaven un número alla davant.
Un cop vaig arribar a Sants, només pujar les escales, el primer que vaig sentir va ser: 'Per motius d'una averia, els trens de la línia 2 de rodalies amb direcció Sant Vicenç de Calders, només circulen fins a Castelldefels...'. Meeeeerda! Vés a informació i pregunta com pots anar Segur, vaig pensar. En bona hora se'm va ocòrrer a mi això! Després de fer no se quanta estona de cua, la resposta va ser que no podia arribar a Segur. L'home, amb la simpatia característica dels treballadors de RENFE, em va donar 4 opcions:
- Podia anar fins a Castelldefels i allà buscar-me la vida per arribar a Segur.
- Podia anar per la línia de l'interior (la que venia des de casa meva) fins a Sant Vicenç de Calders i allà buscar-me la vida per arribar a Segur.
- Podia esperar a Sants indefinidament a que arreglessin l'averia, la qual cosa no tenien ni idea quan trigarien a fer.
- Podia tornar a casa per on havia vingut.
Doncs bé, vaig optar per arribar fins a Sant Vicenç. Al principi tot semblava normal, fins que vam arribar a Molins de Rei. Allà ens vam estar parats més de 20 minuts, ja que com que la línia de la costa estava tallada, havíen desviat tots els trens de grans línies per l'interior, i els havíem de deixar passar. I fins que no van passar-ne 4 o 5 no vam arrancar! Doncs bé, tanta estona parats, dóna per a que la gent es desesperi i comenci a despotricar amb el del costat de la RENFE, en especial dos 'iaies' que hi havia per allà sentades. Però clar, després de la RENFE van venir els polítics, i després dels polítics va venir el Rei, i després del Rei va venir... Doña Letizia! Mentre parlaven dels polítics, una de las dos, em va deleitar amb una frase que m'agrada bastant i em va fer gràcia sentir-la en aquella situació: 'Son los mismos perros pero con distintos collares' li va dir a l'altra, i amb un gest de desengany va justificar la seva opinió. En fi, que va ser molt entretingut escoltar la conversa entre aquelles dos 'iaies', que a més a més, tot i estar el tren buit i tenir seients al costat d'on estàven assegudes, preferien seguir parlant tal i com estàven sentades al principi, és a dir, donant-se l'esquena. Si és que les iaies són tot un món...
Amb tota la conversa, havien anat passant les estacions, i en algunes també s'havia aturat una estona per deixar passar altres trens, tot i que en cap com a Molins, fins que vam arribar a Vilafranca, on una de les dos 'iaies' va baixar, deixant a l'altra tota sola. Mentre esperàvem que el tren arranqués, aquest va fer diversos intents consistents en fer sonar el pito de tancament de portes, i la 'iaia' que s'havia quedat sola, amb el crit de 'Menos pitar i más correr' va provocar un somriure general a tot el vagó.
Amb tot això, a 2 quarts i cinc de 10 vaig arribar a l'estació de Sant Vicenç, i l'últim tren cap a Segur sortia les 10. Així que vaig decidir esperar-me fins les 10, però quan a les 10 i un minut, van dir per megafonia que el tren arribaria com a molt aviat a les 10:20 vaig decidir trucar als que m'esperàven a Segur per a que em vinguessin a buscar, perquè ja veia que sinó no arribaria mai. Després vaig sortir cap a fora de l'estació i mentre esperava encara vaig tenir temps de veure com un home pillava in fraganti a un altre intentant-li obrir el seu cotxe i òbviament també vaig veure la posterior discussió entre tots dos, en la qual el suposat lladre, només va poder alegar que s'havia equivocat de cotxe!! A més, de tant en tant, per megafonia anàven retrassant cada cop 5 minuts més l'arribada del tren, fins al punt que quan jo vaig marxar de l'estació, que eren 2 quarts de 10, l'últim avís de megafonia anunciava el tren cap a 3 quarts...
Així doncs, havent sortit de casa poc després de les 6 de la tarda, no vaig arribar a Segur de Calafell fins gairebé les 11. Sí és que això és una companyia seria i el demés són tonteries...
