Mar adentro

Ahir al vespre vaig anar a veure la quarta película de l'Alejandro Amenábar: Mar adentro. En realitat, no tenia cap mena d'interés en la història de la película, ja que des d'abans d'entrar al cine, ja sabia com començava, què passava i com acabava; només volia veure la película per veure com s'enfocava el tema de l'eutanasia. I haig de dir que, tot i tenir una idea prèvia de que en sortiria decebut, no va ser així.

La película, sota el meu punt de vista, aborda el tema de manera realista, tot i que amb certes actituds exagerades, però el més important és que fa que tothom, fins i tot la persona que mai s'havia parat a pensar sobre l'eutanasia, o aquells qui tenien una postura totalment inflexible al respecte, surtin del cine plantejant-se els pros i els contres de fer legal el dret a morir.

A mi personalment, Mar adentro em va servir per adonar-me que aquesta legalització (que fins al moment jo la tenia com a necessària) no és tan senzilla com sembla; ja que per molt clar que sembli que no es pot obligar a ningú a viure, no estan tan clars altres aspectes importants a l'hora de formalitzar una llei, com pot ser el com decidir si una persona està en plenes facultats mentals per decidir si vol morir o no.

Així doncs, recomano a tothom que no ho hagi fet encara que vagi a veure la película, i així podré discutir el tema amb més gent.